Si, a Picassent existeixen barreres, i no són les barreres dels bous al carrer. Hi ha altres barreres més importants que impedeixen portar una vida “normal” a moltes picassentines i picassentins. Imagina’t que vas amb cadira de rodes perquè no pots moure les cames, i impulses el pes del teu cos amb els braços i els abdominals. I de matí eixes de l’ascensor del teu pis i vas amb la teua cadira pel carrer XX, i quan arribes al cantó del carrer XX , ja no pots avançar més, necessites cridar a un amic per que vinga a ajudar-te a baixar o pujar eixos XX cm d’escaló que suposa eixa vorera.
Ara tanca els ulls. I quan els obris te n’adones que no pots veure res. T’alces, prepares el desdejuni i ajudes al teu fill amb els llibres de l’escola. Aprens a moure’t sol per casa perquè els teus altres instints estan més desenvolupats, l’olfacte, l’oit… Baixes al carrer per acompanyar el teu fill a escola, però quan arribes a la carretera, et fa por. Saps que hi ha un semàfor, però no saps si està verd o roig. El teu fill xicotet és qui t’agafa la mà per a creuar. Sempre depens d’algú que t’acompanye…
I ja eres molt major i la teua mobilitat es veu molt reduida. El metge t’ha aconsellat t’ajudes d’un xxxx per a eixir al carrer. Et costa molt baixar el teu escalonet de casa, entre la cadera i la poca mobilitat dels genolls… El mateix que et costa quan baixes la vorera per creuar el carrer, o quan puges l’escalonet per a entrar a la tenda del cantó…
Ara obri els ulls i mira el teu poble. Ara pensa amb totes eixes persones, veïns, familiars, amics…
*Nereida Tarazona és la coordinadora local a Picassent de la Coalició Compromís